Font Del Mig

En aquell temps en què la gent anava a buscar aigua a les fonts, en aquesta zona n'hi havia tres d’aigua mineromedicinals: la font Picant o de Baix, la font de Dalt o de Ferro i aquesta, la font del Mig.

L’espai d’aquesta font està presidit per un ampli templet, un xic elevat, on antigament hi havia un petit mostrador amb dues aixetes: una amb aigua dolça que venia de la mina propera i l’altra amb aigua ferruginosa provinent de la font de Dalt (actual font del Ferro). Malauradament, ja fa anys que es van perdre les canalitzacions i actualment, a mà dreta de la construcció, hi ha una font amb aigua de xarxa. Cal destacar que la coberta ha estat recentment restaurada i conserva la clàssica teula catalana.

Segons la saviesa popular, l’aigua d'aquesta font tenia poders fecundants i era considerada molt efectiva per tal que les joves emmaridades quedessin embarassades. Així es recull en el el famós Lazarillo español de Ciro Bayo, l'any 1920: "— ¿Tiene usted fe en las aguas, don Rafael? —Mucha; sepa usted que soy catalán, hijo de Barcelona. En esta provincia hay unas aguas, las de Argentona, tan famosas por su virtud fecundante que antiguamente los menestrales acostumbraban estipular antes de la boda, que sus mujeres no irían sino una vez en toda su vida a estas aguas, para no cargarse de hijos. Tenían razón, porque al cabo de los años que mi mujer era estéril fuimos a Argentona y allí concibió su primer hijo, que fue Nina."