Roure Martinenc

Aquests bonics exemplars de roure martinenc o pubescent, combinat amb les alzines que els envolten, són una mostra dels tipus de boscos que dominaven aquestes muntanyes, abans que no es tallessin per obtenir fusta i terrenys per plantar la vinya. Abandonada la vinya, en aquests espais es van plantar pins. D'aquesta manera, ara els roures esquitxen les pinedes i alzinars, i poc a poc intenten tenir el seu protagonisme en aquests boscos, sobretot a les obagues i als llocs on l’home mai ha intervingut.

Com l'alzina, el roure es tallava forçant el rebrot per fer-ne carbó i també llenya per escalfar. Però més difícil era utilitzar-lo en fusteria per culpa de la seva fusta contorta. Tot i això, l'escorça té propietats tintòries i també pot servir per adobar pells.